IMPACIENT

Aquell inici de curs va ser fantàstic. Havia compartit amb la Yoli una tarda sencera. Tornàvem a casa satisfetes per la compra d' aquella jaqueta de llana groga que compartiríem, aquells pantalons blau marí, aquelles sabates marrons que a mi m' anaven grans ... a l'escriptori tot el material preparat des de feia dies. Dos dies després començaríem la facultat.

"Esta niña, de mayor, periodista o abogá. No calla ni bajo agua". Suposo que de tant repetir-me la "dichosa frasecita" la "niña" va decidir. Va ser una decisió estranya, perquè no van haver dubtes. Ho tenia molt clar. No sé què veia en aquesta professió, però ho tenia molt clar. Ni pel.lícules ni llibres relacionats amb el mòn; no els he suportat mai.

Començar no va ser fàcil perquè entre tots aquells llibres caríssims no acabava de trobar allò que buscava... Dret Penal, Dret Civil, Dret Constitucional... però, on està l'acusat? i un judici? i una sentència? i una demanda? i com he de parlar? lo de la venia encara es diu? Mil.lers d'estudiants de Dret cada any buscaven feina; molts es decidien a opositar; molts deixaven la carrera; la passantia era el nostre pa de cada dia; la professió d'advocat cada vegada menys valorada, ... i quantes vegades vaig passar pels Jutjats imaginant-me darrera dels finestrons cartera en mà amb la pressió insuportable d'un bon assumpte a les meves mans ... "Però és que jo tinc tanta il.lusió. Això segur que pot amb tot" - vaig pensar mil.lers de vegades. I va poder.

Avui la pluja i l'encàrrec de la compra d'un ordinador portàtil per una estudiant de Dret m'han portat aquells records. Avui els estudiants es preparen amb maletes, bosses, material, viatges, ... Avui, fa uns anys, jo estava impacient; espero que ells també.