QUE ELS TEUS SOMNIS DE MARINER ARRIBIN A BON PORT

Moguts pel soroll del vent han arribat al mar amb la boca plena dels crits retinguts. L'aigua els ha insultat a la cara i ells s'han encarat amb les seves petjades d'adolescents des de la roca més propera. Han jugat a no mullar-se, però una i altra vegada han perdut la partida. Un d'ells riu perquè l'onada ha fet seva la tramuntana que per allà passava i ha descarregat un nou insult d'aigua freda amb una ira inesperada. Ell també riu perquè als llavis l'onada li ha deixat una mica de la seva sal i, enganxada, la ploma d'una gavina que fugia d'una corrent d'aire. El sol ha mirat entre els prims núvols i ha vist que a un d'aquells nois se li trencava la mirada en veure aquell vaixell passar; ha vist com s'entusiasmava en el seu repte amb el mar i com, al costat dels amics, començava a sentir el somni de tocar un futur muntat en el moviment etern de les marees. Parat en aquell simulat port de roques, mullades les sabates, els texans, els calçotets i la sudadera, regal de l'anniversari passat, ha demanat una altra vegada el seu desig de futur, sense saber que el sol l'espiava i que la tramuntana aquell dia rescatava de l'aire desitjos.

Quan baixava al passeig l'aigua el mullava per tots costats i una sensació de fred li ha fet començar a còrrer fins a casa seva. Sabia que arribava tard a classe de física però ha perdut més segons del compte a la seva habitació batejada dies enrera amb la placa daurada de "camarote", tancant els ulls, rescatant la sal dels seus llavis i deixant que la humitat blau marí travessés la seva pell. La maqueta del vaixell està encara per acabar i el simulador de vaixells que s'ha comprat per l'ordinador no li funciona ... avui no ha controlat l'escomesa del mar i no ha entés les maniobres d'aquell vaixell de pesca ... torna per la pujada cap a l'institut recordant que el mar demà també només l'espera per jugar ... oblida que la tramuntana s'ha emportat el seu desig, i que voltarà el Mediterrà buscant port pel mariner que no para de somiar.

És fàcil continuar gaudint cada dia de la meva professió quan tinc a persones com ell al meu costat, que és capaç de no aturar-se mai, ni quan en aixecar la mirada l'horitzó sembla desaparèìxer.